Xavier Miserachs

Va néixer a Barcelona l'any 1937. El 1952 entra a l'Agrupació fotogràfica de Catalunya on coneix a Oriol Maspons. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona però mai va arribar a exercir ja que es va dedicar a la fotografia.

El 1957 comença a realitzar exposicions, la primera amb Ramon Masats i Ricard Terré. Va tenir una gran trascendència per ser de les primeres que defensaven obertament el reportatge fotogràfic basat en una visió personal de tipus neorrealista i no merament sotmès als requeriments oficialistes del moment.

En el seu llibre Barcelona, blanc i negre, hi trobem fotografies com aquestes:

Carrer Pelai

Les Rambles

(http://toies.wordpress.com/2011/03/07/xavier-miserachs/)

Manolo Laguillo

Manolo Laguillo (1953) va estudiar filosofia i fotografia a la Universitat de Barcelona i va ser catedràtic de Belles Arts a partir del 1981.

El tema més difós dels seus treballs és la ciutat de Barcelona, el seu entorn i, especialment, la seva arquitectura. Té una col·lecció del Poblenou:

 

Josep Brangulí

Josep Brangulí va ser un fotògraf nascut a l’Hospitalet l’any 1879 i mort el 1945.

Inicialment va ser gravador però més tard va compaginar aquesta activitat amb la fotografia. Comença com a fotògraf a la revista la hormiga de oro a finals del segle XIX. Posteriorment destaca la seva col·laboració amb La Vanguardia.

Va ser autor de nombrosos reportatges sobre Barcelona i Catalunya, destacant-ne el que va fer en motiu de l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1929.

Via Laietana

Canaletes

Agustí Centelles

Malgrat néixer a València (l’any 1909), Agustí Centelles va viure a Barcelona des de ben petit. Va entrar al món de la fotografia l’any 1924 fent d’aprenent al taller fotogràfic de Ramon Baños i més tard es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir al fotoperiodisme. L’any 1934 es va independitzar i va col·laborar en diaris com La Publicitat, Diari de Barcelona o La Vanguardia.

Durant la Guerra Civil va exiliar-se a França i pres en diversos camps de concentració on va aconseguir salvar els seus negatius com les càmeres que s’havia emportat.

Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva. No buscava la creativitat sinó mostrar la realitat tal com era. La gran majoria de la seva obra és retrat de la guerra. Moltes d’aquestes imatges, a més del valor informatiu, prenien un aire propagandístic, el que va fer que moltes d'elles fossin portada dels principals diaris, sobretot de La Vanguardia.

Plaça Sant Jaume





Cantonada Roger de Llúria - Diputació



Eugeni Forcano

Eugeni Forcano, nascut a Canet de Mar l'any 1926 va intruduir-se al món de la fotografia quan es va incorporar a la revista Destino el 1960. Gent com Juan Perucho, Jodep Pla i Josep Maria Espinàs han elogiat la profunditat humana de la seva obra i la seva singularitat.

Als anys 60 va crear la col·lecció "la meva Barcelona" on, en comptes de cercar la llum, l'arquitectura i els fets de la ciutat com acostumenr a fer els fotògrafs quan miren una ciutat, retrata la seva gent. D'entre tots els fotògrafs que han fixat el seu objectiu sobre Barcelona, ell ha estat un dels que més interès ha tingut en mostrar-la a través dels ciutadans i de la seva manera de ser i de fer, i per això ha usat les seves eines en la creació d’una fotografia que converteix la persona en el punt central de la seva reflexió.





Frederic Ballell

Frederic Ballell Maymí (Guayama, Puerto Rico, 1864 - Barcelona, 1951) era un fill d’indians que va arribar a Catalunya amb molt pocs anys. Va estudiar enginyeria industrial a Barcelona, on descobrí la fotografia i inicià els seus primers treballs com a retratista. La seva gran aportació a la fotografia catalana s’inicia quan comença la seva relació amb la revista Ilustració Catalana del 1903 fins al final de la publicació, l’any 1917. En aquest moment inicial de segle, Ballell esdevé un dels principals productors del naixent àmbit del fotoperiodisme.

Però entre tant anar i venir, hi hagué un indret que captà l’atenció del fotògraf de manera particular: la Rambla de Barcelona. Més d’un centenar de fotografies preses entre 1907 i 1908 ens mostren els diversos perfils dels habitants de l’emblemàtic carrer. És una visió diferent d’altres fotografies seves de la Rambla que corresponen al quefer periodístic. En aquesta sèrie d’imatges elaborada durant un llarg lapse de temps prima la voluntat de mostrar el dia a dia, la vida tranquil•la d’un carrer que batega amb els vianants.

La Rambla entre el carrer del Carme i el Palau de la Virreina

Hotel Oriente de la Rambla

La Rambla dels estudis